Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris "POESIA". Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris "POESIA". Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de setembre del 2014

ORFEBRE DE LA PARAULA

Si jo fóra orfebre de la paraula
espigola de blat prenyada
on les roselles encenen el camp
en traços molt fins volguera copiar-la.

Si jo fóra orfebre de la paraula
descriuria l'horitzó
que contempla la meua mirada
precedit per vasta extensió de verds, blancs, ors i malves
allà una caseta de tova refugi d'alguna ànima.

Si jo fóra orfebre de la paraula
en els núvols pentagrames posaria
i cadascun en mirar-los
la seua música interior plasmaria.

Ai si jo fóra orfebre de la paraula!

òrfena em sent d'ella
com a trens que sentiments i volers trasllada
en vagó de tercera la meua paraula viatja.

-Feleta- 



dimarts, 29 de juliol del 2014

A IVÁN, EL MEU FILL

Hui l'entrada del blog és un poema que Amalia Velandrino li ha escrit al seu fill Iván (autista). Colpidor!




A IVÁN, EL MEU FILL

Hui, com altres dies, he sentit
el meu cor ple d'agraïment.

La vida m'ha concedit
un dia més per a cuidar-te
i estimar-te.

Sentir i veure el teu somriure 
la teua mirada
plens d'interrogants sense resposta.
Jo també me'ls faig.

Hui tu i jo farem un pacte:
mai més ens farem més preguntes.
Ja no té sentit!

Tu i jo caminarem de la mà,
vivint tots els minuts del dia a dia.

Hui ha sigut una vegada més així
ple d'agraïment
gaudint de tenir-te
d´estimar-te.


                    -Amalia Velandrino-




dilluns, 16 de juny del 2014

EL SOMNI



Garbellaré els estels,
encendré la seua llum
i amb ella
pastaré un pa d'or.
Mos a mos
donaré el secret,
i del que ell prenga
entendrà, quan arribe la nit,
el que desitgen els estels.
El somni que et cerca
vol desxifrar criptogrames
de somnis i temps.
Tot el que passa és el que és,
trossos d'ànima, soroll latent,
crits de llum i aigua de somnis
i lluna d´argent.

Sobre el negre cel, un estel travessa
la cua d'espurnes encesa,
un desig a demanar-li anava
més, en tancar els ulls,
l'estel s'apaga.

-Feleta-







dilluns, 14 d’octubre del 2013

MI MADRE ME DIJO...


Mi madre me dijo: Mira la mar...
y miré la mar y la vi
a pesar de que la había mirado muchas veces.

Mi madre me dijo: Mira el río...
y miré el río y lo vi
a pesar de que lo había mirado muchas veces.

Mi madre me dijo: Mira los árboles...
y miré los árboles y los vi
a pesar de que los había mirado muchas veces.

Mi madre me dijo: Mira los animales...
y miré los animales y los vi
a pesar de que los había mirado muchas veces.

Mi madre me dijo: Mira la tierra...
y miré la tierra y la vi
a pesar de que la había mirado muchas veces.

Mi madre me dijo: Nunca llames a la vida
ella no responde. Escúchala.
Y escuché la vida desde el silencio, desde el vacío,
para después sumirme en la nada.


                                                                                                     -Lola Montell-




dissabte, 28 de setembre del 2013

¡DÉJAME NIÑICO!

¡Déjame Niñico!

Déjame que te cante una nana
adornada con copos de nieve,
empapada de rayos de plata.

Déjame que te arrulle en mis brazos
hasta que tu llanto se aleje,
hasta que se torne en sonrisa soñada.

¡Duérmete Niñico!
Duérmete y calla.
Que vendrán los zagales
a cantarte unas nanas, 
a traerte cestitos con flores
y conciertos de alegres campanas.

-Amalia Velandrino-





Y el verbo se hizo agua

y el agua se hizo canción

y nació la canción del agua,

iceberg, blanca flor, cisne

de comprimida escuadra.

A tu roce arde mi alma

en tu prisión de fuego,

en tu prisión de hielo.

Preciosísimo lirio

que lentamente tu amor derramas.

Deslizas tu silenciosa majestad

preciosísimo lirio

y a tu roce arde mi alma

en tu prisión de fuego,

en tu prisión de hielo.

 -Lola Montell-






"DONA AMB BARRET"  GUSTAV KLIMT