dilluns, 16 de juny del 2014

Cant de Batre
“L´assot i la ferradura,
la ferradura i l´assot
fan la palla més menuda
i porten el rossí al trot”


CANT DE BATRE

Canta, cantam, escolta la cançó de batre….
Mira……per tot arreu
Están matant la terra a trenc d´alba
la meua ànima l'acompanya amb dolor i ràbia
mira com agonitza……..
mira….
pesticides….
mira….
panteons comercials, polígons industrials,
tombes de rajola.
Escric en l'asfalt
REQUIEM PER L'HORTA.
Agonitza, igualment, el llaurador
i ja ni tan sols canta.
Folklore del cant que no vol morir
i un crit agònic se li escapa a la terra
un crit agònic que arriba al fons de l'ànima
com un SOS demanant-li a l'esperança
que, com un Lázaro, li done la mà i diga: Alça't!
Que tornen les males herbes i els caragols
 i els parotets i els caballets del dimoni
i el sumbar dels mosquits amb la seua trompeta
que l'alfàbrega espanta
i les granotes que canten també..
Visca, visca !
Desperteu ànimes
roseguem les entranyes
amb les cançons de batre.

                                        -Feleta-


Dedicat a: Pep Gimeno Montell “Botifarra”, Paqui i Mari Nieves Gil, als llauradors de l´horta i a tot al que li retombe en l'ànima el cant i la nostra terra.

EL SOMNI



Garbellaré els estels,
encendré la seua llum
i amb ella
pastaré un pa d'or.
Mos a mos
donaré el secret,
i del que ell prenga
entendrà, quan arribe la nit,
el que desitgen els estels.
El somni que et cerca
vol desxifrar criptogrames
de somnis i temps.
Tot el que passa és el que és,
trossos d'ànima, soroll latent,
crits de llum i aigua de somnis
i lluna d´argent.

Sobre el negre cel, un estel travessa
la cua d'espurnes encesa,
un desig a demanar-li anava
més, en tancar els ulls,
l'estel s'apaga.

-Feleta-