ORFEBRE DE LA PARAULA

Si jo fóra orfebre de la paraula
espigola de blat prenyada
on les roselles encenen el camp
en traços molt fins volguera copiar-la.

Si jo fóra orfebre de la paraula

descriuria l'horitzó
que contempla la meua mirada
precedit per vasta extensió de verds, blancs, ors i malves
allà una caseta de tova refugi d'alguna ànima.

Si jo fóra orfebre de la paraula

en els núvols pentagrames posaria
i cadascun en mirar-los
la seua música interior plasmaria.

Ai si jo fóra orfebre de la paraula!

òrfena em sent d'ella
com a trens que sentiments i volers trasllada
en vagó de tercera la meua paraula viatja.

-Feleta- 

Al meu nebot Miguel Ferri Montell

No ploreu més, que amb el plor arriba l´oblit.

No ploreu més ni penseu que he mort.

Que no s´enduga el vent

La força que del meu cos ha quedat.

Feu del meu gest el vostre gest.

                                                     Res no ha acabat.

                                                                                        -Lluis Llach-

Miguel naix amb el do de l'amor.

Miguel transita per la vida amb el do de l'amor.

Miguel mor amb el do de l'amor.

Miguel viu en el nostre cor.

-Lola Montell-