Hui l'entrada del blog és
un poema que Amalia Velandrino li ha escrit al seu fill Iván (autista). Colpidor!
A IVÁN, EL MEU FILL
Hui,
com altres dies, he sentit
el meu cor ple d'agraïment.
La vida m'ha concedit
un dia més per a cuidar-te
i estimar-te.
Sentir i veure el teu somriure
el meu cor ple d'agraïment.
La vida m'ha concedit
un dia més per a cuidar-te
i estimar-te.
Sentir i veure el teu somriure
la teua mirada
plens d'interrogants sense resposta.
Jo també me'ls faig.
Hui tu i jo farem un pacte:
mai més ens farem més preguntes.
Ja no té sentit!
Tu i jo caminarem de la mà,
vivint tots els minuts del dia a dia.
Hui ha sigut una vegada més així
plens d'interrogants sense resposta.
Jo també me'ls faig.
Hui tu i jo farem un pacte:
mai més ens farem més preguntes.
Ja no té sentit!
Tu i jo caminarem de la mà,
vivint tots els minuts del dia a dia.
Hui ha sigut una vegada més així
ple d'agraïment
gaudint de tenir-te
gaudint de tenir-te
d´estimar-te.
-Amalia
Velandrino-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada