dissabte, 31 d’octubre del 2015

“ No diràs la teua paraula
amb voluntat d´antologia,
car la diràs honestament”
-Vicent  Andrés Estellés-

                                           
                                            DE VEGADES…

De vegades
cerco paraules
per poder

cridar sense veu
parar taula amb plats
farcits de tendresa, estima, desig….
quan a les cassoles tan sols hi hà decepció.

Retrobar-me amb la meua infància assolellada
mentre regire l'habitació de la adolescència
ara que m'he fet major.

Tornar al quilòmetre zero
combatre el vertigen de viure
obrir finestres.

Fer repàs del viscut i del pendent
mentre el temps se m'escapa com els núvols.

Sentir-me com una xiqueta
en la matinada prèvia a l'excursió
que la portarà al mar per primera vegada.

Redreçar l'alegria
combatre l'insomni.
Per a saber que la vida va ser un assaig fins ara
i que ara és el meu temps.

Per enlairar-me.
Per inventar-me el món.

De vegades,
tan sols de vegades......

  

Autor: Pàmpols i Cascavells





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada