A FELETA

Era un dia d'Octubre. Els arbres ploraven mentre les fulles queien i el camp canviava al color marró. Eixe dia va nàixer una xiqueta, menuda, bonica, espabilada, per a alegria dels seus pares ja que havia sigut molt desitjada. Passen els dies de pluja, els de sol,... el temps passa ràpidament sense donar treva fins que un dia - la xiqueta ja tenia tres anys-, li van dir que la seua mare s'havia marxat per sempre, que no la veuria més. La xiqueta va pensar que l'estaven enganyant, però van passar els dies, els mesos, els anys esperant que la seua mare vinguera, un dia més, a despertar-la mentre la realitat es feia present i cessaven els crits i cridades Mare, mare, on estàs? El silenci era la resposta. Passen els anys, la xiqueta es fa dona, la dona es converteix en mare, la mare en iaia.... i segueix esperant, cada dia, que la seua mare vinga a despertar-la, segueix cercant el rostre de la seua mare en el rostre de cada dona fins que, un dia, té lloc eixa trobada íntima amb la seua mare mitjançant el vers. Vers que destil·la amor per la mare biològica, per la mare terra, per la mare naturalesa, per la mare Gaia....

En parir a les seues filles, va esclatar la vida i va esclatar tot el que portava amagat al seu cor al llarg de tants anys. Mare coratge lluitant contra la malaltia perquè no es repetira la seua història en la de les seues filles. Res ha pogut contra aquesta dona humil, sàvia, inquieta, culta..... Sabeu de qui estic parlant? De la nostra FELETA, eixa dona menuda però molt gran; eixa dona que està sempre al nostre costat, (encara que a voltes no ens senta) amb somriure tímid, amb eixos silencis tan expressius.  Gràcies Loli, et vull de debò i espere i desitge seguir compartint camí amb tu encara més enllà del viatge final.

                                 -Lola Benet-