“ No diràs la teua paraula
amb voluntat d´antologia,
car la diràs honestament”
-Vicent Andrés Estellés-
DE VEGADES…
De
vegades
cerco
paraules
per poder
cridar sense veu
parar taula amb plats
farcits de tendresa, estima,
desig….
quan a les cassoles tan sols hi
hà decepció.
Retrobar-me amb la meua
infància assolellada
mentre regire l'habitació de la
adolescència
ara que m'he fet major.
ara que m'he fet major.
Tornar al quilòmetre zero
combatre el vertigen de viure
obrir finestres.
combatre el vertigen de viure
obrir finestres.
Fer repàs del viscut i del
pendent
mentre el temps se m'escapa com els núvols.
mentre el temps se m'escapa com els núvols.
Sentir-me com una xiqueta
en la matinada prèvia a l'excursió
que la portarà al mar per primera vegada.
en la matinada prèvia a l'excursió
que la portarà al mar per primera vegada.
Redreçar l'alegria
combatre l'insomni.
combatre l'insomni.
Per a saber que la vida va ser
un assaig fins ara
i que ara és el meu temps.
i que ara és el meu temps.
Per enlairar-me.
Per inventar-me el món.
Per inventar-me el món.
De vegades,
tan sols de vegades......
Autor:
Pàmpols i Cascavells
